Al Fòrum Econòmic de l'Est que es va celebrar a Vladivostok, Anton Kobyakov, assessor del president rus Vladimir Putin, va presentar arguments acusant els Estats Units d’aprofitar les criptomonedes i les reserves d’or per devaluar les seves obligacions federals deuteàries.
Segons Kobyakov, el govern dels EUA està considerant traslladar parts del seu deute pendent de 37,43 bilions de dòlars a stablecoins recolzades en dòlars, mitigant així el valor del deute mitjançant mecanismes de mercat que redueixen la confiança en el poder adquisitiu del dòlar.
L’assessor va proposar paral·lels amb episodis històrics, comparant l’estratègia amb maniobres financeres dels anys 30 i 70, quan es feia servir moneda alternativa i reserves de mercaderies per ajustar les posicions fiscals nacionals.
En les seves declaracions, Kobyakov va fer referència a la Llei de Direcció i Establiment d'Innovació Nacional per a Stablecoins dels EUA, promulgada al juliol, suggerint que la integració dels marcs de stablecoins podria facilitar la gestió sistemàtica del deute sense una dotació explícita del Congrés.
També va assenyalar iniciatives com la Llei Bitcoin del senador Lummis, que defensa l’adquisició governamental d’un milió de tokens Bitcoin, subratllant com els actius digitals podrien servir com a eina per a la cancel·lació del deute o la substitució de garanties.
Els crítics destaquen que el mecanisme manca d’una base teòrica clara, ja que l’emissió de stablecoins requeriria encara suport dels instruments del Tresor dels EUA o senyoratge, plantejant dubtes sobre l’eficàcia real de la devaluació.
Els opositors argumenten que convertir el deute en instruments tokenitzats podria minar la dominància del dòlar fomentant l’acceptació internacional de les stablecoins, cosa que podria fragmentar l’estabilitat financera global.
Els defensors dins dels cercles polítics nord-americans sostenen que incorporar la tecnologia blockchain als mercats de deute sobirà podria augmentar la transparència i l’accessibilitat dels inversors a través de valors deute programables.
Els analistes financers avisen que qualsevol transició cap a estructures deute tokenitzades ha d’abordar riscos regulatoris, tecnològics i econòmics, incloent-hi vulnerabilitats en contractes intel·ligents i amenaces de ciberserguretat.
A més, sorgeixen implicacions geopolítiques, ja que nacions adversàries poden percebre el deute tokenitzat com un intent de eludir sancions o d’operacions de mercat clandestines.
Els observadors del mercat segueixen les tendències de creixement de les stablecoins, assenyalant que els tokens recolzats per dòlars americans ja representen més de 160.000 milions de dòlars en oferta circulant, impulsats per l’adopció institucional i protocols de finançament descentralitzat.
No obstant això, els emissors de stablecoins s’enfronten a una creixent vigilància reguladora, amb agències que proposen requisits de capital, estàndards de custòdia i mandats d’auditoria per garantir l’adequació de les reserves.
La firma d’anàlisis “onchain” Chainalysis ha informat que les transferències de stablecoins van representar el 28% de les entrades al Tresor dels EUA en el darrer trimestre, suggerint un canal informal de demanda per exposició a deute sobirà.
Mentre tant, les reserves d’or mantingudes pel govern dels EUA se situen en 261 milions d’unces troy, valorades aproximadament en 516.000 milions de dòlars, representant un magatzem de valor tradicional al costat dels actius digitals emergents.
Els analistes debaten si el reequilibri de reserves cap a una combinació de deute fiduciari, or i instruments tokenitzats podria optimitzar el rendiment ajustat al risc per a les carteres sobiranes.
En resposta a la crítica, els funcionaris del Tresor dels EUA han emfatitzat el compromís amb l’estabilitat del dòlar, reiterant que qualsevol marc de stablecoins seria subordinat als mecanismes existents de política monetària.
El personal del Fons Monetari Internacional també s’ha pronunciat, demanant precaució i una avaluació exhaustiva de l’impacte abans d’adoptar marcs de monedes digitals per a la gestió del deute.
Mentre es desenvolupa el debat, nacions d’arreu del món observen atentament els esdeveniments, considerant les seves pròpies aproximacions per integrar actius digitals en la finança sobirana.
El resultat a llarg termini dependrà de la claredat reguladora, la infraestructura del mercat i la resiliència tecnològica mentre les economies globals naveguen en un paisatge monetari en evolució.
Comentaris (0)