El govern del Brasil va promulgar un nou marc fiscal el 23 d’agost, introduint un impost fix del 17,5% sobre les plusvàlues de totes les disposicions de criptomonedes, independentment del període de mantenció o de la quantitat del guany. El canvi va eliminar l’exempció anterior per a petites plusvàlues en criptomonedes, marcant un canvi respecte a la postura anterior del país que fomentava la participació minorista en actius digitals. Segons comunicacions del Ministeri de Finances, la revisió té com a objectiu reforçar els ingressos federals enmig d’esforços més amplis de consolidació fiscal.
Aquest canvi de política segueix la decisió de Portugal el 2023 d’imposar un impost del 28% sobre els guanys de criptomonedes realitzats en menys d’un any, indicant una reconsideració global de la tributació dels actius digitals. La tarifa del 17,5% del Brasil s’aplica de manera uniforme en tots els segments de plusvàlua, reduint la complexitat però augmentant les responsabilitats per als comerciants a petita escala i les startups que utilitzen criptomonedes per a pagaments o estalvis en entorns d’alta inflació. Els analistes del sector preveuen moviments similars en jurisdiccions amb règims fiscals cripto anteriorment tolerants, com Alemanya i el Regne Unit, on les exempcions i llindars podrien ser ajustats a la baixa.
Es preveu que l’impacte immediat recaigui de manera desproporcionada sobre els inversors minoristes, que han contribuït a un creixement notable dels mercats de criptomonedes del Brasil en els darrers dos anys. Les dades de les borses locals indiquen que els comerciants individuals representaven la major part dels volums de transaccions, fent probable que el canvi fiscal redueixi el volum especulatiu i l’activitat en cadena. Els observadors remarquen que un tipus impositiu uniforme simplifica l’administració però elimina els incentius per a la tinença a llarg termini, cosa que podria desplaçar les estructures del mercat cap a una rotació més ràpida i estratègies de comerç de marge.
Els experts en polítiques adverteixen que els governs sota pressió fiscal poden veure les criptomonedes com una font accessible d’ingressos. La mesura del Brasil podria servir de model per a mercats emergents on els actius digitals han guanyat tracció durant períodes de depreciació monetària i opcions bancàries limitades. Tot i que alguns actors institucionals podrien absorbir costos fiscals més alts mitjançant la planificació estratègica, els segments minoristes podrien reduir l’exposició o buscar classes d’actius alternatives amb tractaments fiscals més favorables, alterant el paisatge competitiu de l’adopció de criptomonedes a Llatinoamèrica.
A mitjà termini, les noves normes fiscals podrien catalitzar millores en la infraestructura de compliment, mentre que els responsables de polítiques integren requeriments de report amb els sistemes existents de supervisió financera. Les borses i els serveis de custodia probablement actualitzaran les seves plataformes per donar suport a funcions automàtiques de retenció i report fiscal, reduint la fricció per als usuaris finals. No obstant això, el senyal regulador més ampli és clar: l’era dels impostos mínims o inexistents sobre criptomonedes s’està acabant, i els participants del mercat han d’ajustar les seves estratègies per navegar en un entorn fiscal més rigorós.
En resum, l’impost fix del 17,5% sobre criptomonedes al Brasil subratlla una tendència global cap a l’estandardització de la tributació d’actius digitals, qüestionant la suposada condició d’impunitat fiscal de les criptomonedes. A mesura que altres països observen els resultats de la implementació brasilera, podrien seguir reequilibraments en les polítiques fiscals, remodelant els incentius i els perfils de risc associats a les inversions en criptomonedes a nivell mundial.
Comentaris (0)