El fundador de Telegram, Pavel Durov, es va dirigir a la investigació d’un any de durada per part de les forces de l’ordre franceses, afirmant que no s’ha trobat cap prova que impliqui ell o l’empresa en activitats criminals. Durov va descriure la seva detenció d’agost de 2024 com a “legalment i lògicament absurda”, argumentant que fer responsable un directiu de la plataforma per les accions independents dels usuaris estableix un precedent perillós. Va emfatitzar que Telegram compleix amb la moderació estàndard del sector i amb totes les peticions legalment vinculants, negant-se a implementar portes del darrere o a lliurar claus de xifrat que comprometrien la privacitat dels usuaris. Durov va revelar que les restriccions de viatge en curs l’obliguen a tornar a França cada quinze dies, sense un calendari clar per a un judici o apel·lació. Va acusar el govern francès d’infligir un dany irreparable a la imatge de la nació com a bastió de la llibertat, una postura recolzada per organitzacions de drets humans i defensors de la llibertat d’expressió a tota Europa.
El cas ha provocat una condemna generalitzada per part de la comunitat criptogràfica, grups de drets digitals i observadors internacionals, generant debats sobre l’equilibri entre l’aplicació de la llei i l’autonomia de les plataformes. El president francès Emmanuel Macron va defensar les autoritats, insistint que la investigació és apolítica i es centra exclusivament en el compliment de la legislació francesa. En resposta, Durov va desafiar els responsables a demostrar qualsevol infracció específica per part de Telegram, destacant l’historial de cooperació de la plataforma en les sol·licituds de retirada de contingut. Els experts legals assenyalen que el resultat podria marcar el futur de les regulacions sobre xifrat i la responsabilitat dels intermediaris a tota la Unió Europea. Els actors del sector observen les possibles repercussions per als serveis de missatgeria descentralitzats i l’ecosistema Web3 en general, on la privacitat i la resistència a la censura continuen sent valors fonamentals.
Mirant cap al futur, l’equip legal de Durov planeja presentar mocions per al tancament del cas, argumentant la manca de proves i les irregularitats processals. Mentrestant, els membres del Parlament de França i de la UE debaten marcs legislatius orientats a la responsabilitat de les plataformes digitals, amb alguns proposant regulacions més estrictes sobre el xifrat. La resolució de la investigació pot influir en la política global sobre privacitat digital, protecció de dades d’usuaris i les responsabilitats legals dels proveïdors tecnològics. La base creixent d’usuaris de Telegram —ara més de 800 milions d’usuaris actius mensuals— roman vigilant, avaluant el futur de la plataforma en jurisdiccions on les pressions reguladores podrien intensificar-se. El cas subratlla la tensió entre la supervisió governamental i les empreses tecnològiques que defensen xarxes de comunicació segures i privades.
Comentaris (0)