El setembre de 2025 marca quatre anys des que El Salvador va promulgar la primera llei del món que reconeix el Bitcoin com a moneda de curs legal. Els registres governamentals indiquen que l’Oficina Nacional de Bitcoin manté ara una reserva estratègica de 6.313 BTC, valorada en més de 702 milions de dòlars segons els preus de mercat actuals. Aquesta reserva sosté les iniciatives polÃtiques destinades a integrar la moneda digital en les estructures de les finances públiques mentre mostra el compromÃs sobirà amb els actius descentralitzats.
A més de l’acumulació de reserves, han proliferat els esforços d’educació i certificació. Els informes indiquen que més de 80.000 empleats del sector públic han completat programes de certificació en Bitcoin fins a mitjans de 2025. Els mòduls curriculars cobreixen els fonaments del protocol Bitcoin, les mesures de seguretat per a moneders i la integració de sistemes de pagament basats en blockchain. Les activitats de divulgació inclouen col·laboracions amb institucions acadèmiques i tallers comunitaris, amb continguts desenvolupats en col·laboració amb experts en fintech i agències internacionals de desenvolupament centrades en la inclusió digital.
Malgrat aquests avenços, els acords financers recents amb el Fons Monetari Internacional han introduït reversos en les polÃtiques. Al gener de 2025, la legislatura salvadorenca va derogar la disposició que reconeixia el Bitcoin com a moneda legal i va acordar suspendre la compra de Bitcoin amb fons públics com a part d’un paquet d’ajuda de 1.400 milions de dòlars. La mesura també va reduir el suport a la cartera estatal Chivo, que havia tingut una adopció limitada entre els ciutadans privats. Documents del FMI publicats al juliol van confirmar que el saldo de BTC del paÃs no havia canviat des de finals de 2024, provocant un impacte intens en la comunitat Bitcoin.
Els crÃtics argumenten que la fase inicial de l’experiment va beneficiar desproporcionadament les agències governamentals i els inversors internacionals més que els residents mitjans salvadorencs. Els observadors assenyalen un accés desigual a la infraestructura digital i un escepticisme persistent entre segments de la població. Les crides a ampliar la divulgació educativa subratllen la necessitat d’una implicació a nivell local i de dissenys centrats en l’usuari per als sistemes públics de pagament digital. Els defensors sostenen que mantenir reserves institucionals i una claredat reguladora afavorirà la inversió directa estrangera i diversificarà les reserves nacionals, establint les bases per a un marc financer preparat per al futur que equilibri innovació i estabilitat fiscal.
De cara al futur, els analistes de polÃtica suggereixen que una reintroducció gradual de mesures relacionades amb Bitcoin podria dependre de millores demostrables en els indicadors d’inclusió financera i protocols de governança transparents. Les possibles à rees d’atenció inclouen plataformes de pagament electròniques governamentals renovades, desplegaments microtransaccionals incentivat i canals de remeses transfronterers que aprofiten l’eficiència de la blockchain. El debat continua sobre la replicabilitat del model i el seu impacte a llarg termini, amb el quart aniversari d’El Salvador com a estudi de cas en l’adopció de criptomonedes per part d’un estat-nació en circumstà ncies econòmiques en evolució.
Comentaris (0)