Christian Catalini, co-dissenyador del ja desaparegut projecte de stablecoin Libra, va criticar públicament la cadena de blocs Tempo de Stripe pel seu allunyament dels principis fonamentals de descentralització. En una publicació a X, Catalini va emfasitzar que les xarxes controlades per corporacions inherentment corren el risc de decisions centralitzades, vulnerabilitats de seguretat i pèrdua de sobirania dels usuaris un cop la governança es desplaça cap a incentius orientats al benefici.
Conclusions del fracàs de Libra
Catalini va repassar la trajectòria de Libra, assenyalant que la robustesa tècnica va resultar insuficient sense una arquitectura sense permisos. El disseny original de Libra prioritzava el compliment regulador a costa de la governança descentralitzada, requerint verificació d’identitat i models de cartera custodiats que replicaven els sistemes financers tradicionals. Stripe’s Tempo reprodueix aquest esquema, va advertir Catalini, creant un patró previsible on els actors poderosos guanyen una influència desproporcionada.
Estructures d’incentius i control de la xarxa
Les cadenes de blocs corporatives com Tempo ofereixen experiències d’usuari simplificades i compliment integrat però depenen d’un emissor únic i models de governança centralitzats. Catalini va destacar que Stripe i empreses similars disposen de la capacitat d’implementar unilateralment canvis de protocol, ajustar les estructures de comissions i restringir la participació dels usuaris, recreant efectivament jerarquies financeres tradicionals sota la màscara de la innovació blockchain.
Models sense permisos vs. amb permisos
Al centre de la crítica hi ha la distinció entre les cadenes de blocs públiques sense permisos—on el consens i la validació es produeixen a través de nodes descentralitzats—i les xarxes amb permisos que limiten els rols dels validadors. Catalini va argumentar que la proposició de valor real del blockchain rau en transaccions sense confiança i sense fronteres sense intermediaris centralitzats. Els models amb permisos comprometen aquests beneficis establint porters i punts de control centralitzats susceptibles a pressions reguladores i interessos corporatius.
Implicacions reguladores i per a l’ecosistema
Els reguladors poden preferir les xarxes amb permisos per la facilitat de supervisió, però aquestes endorsos corren el risc de fragmentar l’ecosistema més ampli. Catalini va advertir que una adopció generalitzada de cadenes corporatives podria marginar les xarxes públiques de codi obert, frenat la innovació i reduint la resiliència. Va instar desenvolupadors i usuaris a considerar els impactes a llarg termini de la governança i a defensar models híbrids que preservin les propietats bàsiques de descentralització.
Futur de les cadenes corporatives
Tot i reconèixer que les xarxes corporatives poden coexistir amb cadenes públiques, Catalini va subratllar la importància de la transparència, els marcs de governança oberts i els mecanismes de consens impulsats per la comunitat. Va suggerir que les cadenes corporatives exitoses han d’adoptar una governança de múltiples parts interessades, conjunts de validadors distribuïts i processos d’actualització sense permisos per alinear-se amb l’essència fonamental de la criptografia.
En definitiva, la iniciativa Tempo de Stripe representa un cas de prova crític per als esforços de blockchain patrocinats per corporacions. El seu èxit o fracàs informarà les futures aproximacions reguladores, les prioritats dels desenvolupadors i els patrons d’adopció dels usuaris. L’advertència de Catalini serveix com un recordatori oportú que la descentralització continua sent la característica definidora de la tecnologia blockchain—i que no es pot comprometre sense perdre el seu potencial transformador.
Comentaris (0)