Curses de criptomonedes i tokens d’accions amb alertes sobre la protecció dels inversors

Un impuls global per part de les plataformes de blockchain per introduir ofertes tokenitzades d’accions s’ha accelerat durant principis d’octubre, atraient l’escrutini de les autoritats legals i financeres. Les accions tokenitzades, que representen accions de companyies a través de tokens digitals, són lloades per permetre la negociació 24/7 i la liquidació instantània. No obstant això, aquests productes sovint ometen característiques clau de la propietat convencional d’accions, com els drets de vot, els dividends i l’adherència a les regulacions establertes de valors.

Multiple borses i plataformes de negociació, incloent les principals seus criptogràfiques, han llançat versions tokenitzades de grans empreses globals. A Europa, plataformes autoritzades sota les normes MiFID han començat a oferir tokens vinculats a accions subjacents de gegants tecnològics i automobilístics. Als Estats Units, diverses empreses busquen l’aprovació reguladora per llançar productes similars, mentre que Nasdaq ha proposat la llista de titulars tokenitzats sota un marc pilot. Malgrat aquest impuls, els experts legals destaquen que molts productes tokenitzats funcionen més com a derivats que no pas com a instruments d’accions reals. L’absència de requisits estrictes de divulgació i proteccions estandarditzades per a inversors genera preocupacions sobre els riscos de contrapartida i la transparència del mercat.

Els insiders del sector informen que el valor total d’accions tokenitzades destinades a inversors minoristes va superar els 400 milions de dòlars fins a setembre, en comparació amb nivells gairebé insignificants un any abans. Tot i això, els professionals del mercat i representants de les finances tradicionals adverteixen que les regles fragmentades entre jurisdiccions podrien conduir a restriccions de liquiditat i confusió dels inversors. Una revisió recent d’ofertes tokenitzades va revelar grans variacions en les pràctiques de col·lateralització, procediments de redempció i salvaguardes de solvència dels emissors. Alguns tokens afirmen tenir un suport complet 1:1 amb les accions subjacents, mentre que altres només concedeixen exposició econòmica sintètica sense estatus formal d’accionista.

Les autoritats reguladores debaten el tractament adequat d’aquests nous actius digitals. Els defensors argumenten que la tokenització podria democratitzar l’accés als mercats d’accions i reduir els costos operatius. Els crítics, incloent grans grups de corretatge i institucions, insisteixen que els emisors de tokens han de complir amb les lleis de valors existents i els reglaments de protecció dels inversors. Les demandes de regulació formal a la Comissió de Valors i Borsa dels EUA i organismes similars a Europa s’han intensificat, amb associacions del sector instaurant una supervisió coordinada per preservar la integritat del mercat. A mesura que la tokenització continua la seva ràpida expansió, la col·laboració entre parts interessades i una orientació reguladora clara seran crucials per equilibrar la innovació amb les proteccions fonamentals dels inversors.