El 22 d’agost de 2025, van aparèixer informes que el Banc Central Europeu (BCE) està explorant activament la viabilitat de desplegar el seu pròxim euro digital en xarxes blockchain públiques, especÃficament Ethereum i Solana. L’avaluació representa una desviació dels prototips tradicionals de moneda digital de banc central (CBDC) basats en registres privats i permessionats, com es veu en diversos programes pilot a nivell mundial. Els models de blockchain públics, en canvi, ofereixen marcs natius de tokenització, resistència mitjançant la descentralització i un ampli accés a través d’implementacions està ndard de nodes.
Segons fonts citades pel Financial Times, els responsables polÃtics del BCE estan valorant els avantatges i inconvenients entre les restriccions de privadesa i les garanties d’escalabilitat oferides pels sistemes privats versus la transparència i els efectes de xarxa inherents a les plataformes públiques. L’extens ecosistema de contractes intel·ligents d’Ethereum i la gran capacitat de processament de Solana s’han erigit com a candidats principals. El grup de treball del BCE sobre l’euro digital està avaluant criteris que inclouen els temps de finalitat de les transaccions, el cost per transacció, els models de governança i l’alineació amb els requisits regulatoris de la UE.
Consideracions Reguladores i Tècniques
Si es selecciona una blockchain pública, el BCE haurà de dissenyar interfÃcies tècniques que segreguin les dades dels usuaris dels nodes públics mantenint al mateix temps el compliment de les lleis de prevenció de blanqueig de capitals (AML) i protecció de dades. Solucions de preservació de la privadesa a la capa 2 i arquitectures de proves de coneixement zero estan sota revisió per equilibrar la confidencialitat amb l’auditoria. La interoperabilitat amb les plataformes de pagament existents a l’eurozona i la integració amb les API dels bancs comercials també seran crÃtiques per a l’adopció massiva.
Implicacions Estratègiques
El pas a un model de blockchain públic podria enfortir la posició de l’euro en les finances digitals aprofitant els efectes de xarxa de les aplicacions de finances descentralitzades (DeFi), els mercats d’actius tokenitzats i els canals de liquidació transfronterers. No obstant això, persisteixen les preocupacions sobre la possible major influència estatal en la governança de la blockchain i els riscos sistèmics lligats a les interrupcions de la xarxa pública o atacs al consens.
Es preveu una decisió formal sobre el marc de blockchain abans de finals de 2025, mentre el BCE prepara una segona fase pilot de l’euro digital. Els resultats d’aquesta avaluació probablement influiran en els enfocaments globals dels bancs centrals envers les CBDC, alimentant debats sobre l’equilibri òptim entre innovació, seguretat i sobirania monetà ria en una economia digital que evoluciona rà pidament.
Comentaris (0)