El debat sobre la política de la Reserva Federal s’ha intensificat al simposi de Jackson Hole, amb una pressió política creixent per a retalls agressius dels tipus d’interès, tot i que la inflació subjacent persisteix per sobre de l’objectiu. Han emergit dos camins potencials. En el primer, la Fed cedeix a les demandes de reduccions dels tipus d’interès de fins a 300 punts bàssics, inundant els mercats amb liquiditat barata i potencialment fent que la inflació subjacent del PCE augmenti del 2,8% a més del 4% el 2026. Un escenari així podria fer que el dòlar americà caigués per sota dels 90 al DXY, esborrant més del 10% del seu valor des del gener, i reactivar àmplies pujades d’actius, incloent-hi accions, or i criptomonedes. Bitcoin, en particular, podria superar altres actius a mesura que els tipus d’interès reals es tornin profundament negatius i la confiança en la independència del banc central disminueixi.
Alternativament, si la Fed manté els tipus d’interès estables per preservar la seva credibilitat institucional, les pressions inflacionàries augmentaran per la “Gran i Bonica Llei” de Trump i els aranzels existents. En aquest escenari més lent, els rendiments dels bons del Tresor podrien augmentar fins al 4,7% l’estiu vinent, reflectint pujades modestes dels tipus valorades pels mercats en lloc de retalls. El dòlar s’aniria debilitant gradualment, i la inflació pujaria al voltant del 3,0%–3,2% sense un pic dràstic. Fins i tot aquí, Bitcoin podria servir com una cobertura estratègica, oferint una reserva de valor alternativa a mesura que augmentin els dèficits i creixi la incertesa fiscal.
Les previsions dels analistes indiquen que el camí de Bitcoin podria divergir segons la gravetat de la inflació. En un entorn d’una reducció ràpida i alta inflació, BTC podria experimentar una forta pujada parabòlica que recorda cicles anteriors, amb objectius molt per sobre dels màxims històrics actuals. En canvi, en un escenari controlat, la següent etapa de Bitcoin podria desenvolupar-se més gradualment, consolidant-se per sobre dels 100.000 dòlars mentre l’interès institucional s’endinsa. Les variables clau inclouen l’impacte dels aranzels en els preus de les matèries primeres, els missatges de la Fed sobre l’orientació dels tipus d’interès, i la interacció de l’estímul fiscal amb els costos del servei del deute. En definitiva, independentment del camí polític, el paper de Bitcoin com un actiu no sobirà amb oferta limitada el posiciona com una cobertura atractiva i un refugi segur contra els riscos macroeconòmics, especialment per als inversors que busquen diversificació més enllà dels mercats tradicionals i les monedes fiduciàries.
Comentaris (0)